HISTÒRIA DE MARCO I MIRKO

L’autor d’aquest llibre anomenat Marco i Mirko és Gianni Rodari. L’editorial és Bromera i la col·lecció és El micalet galàctic.

Gianni Rodari (1920-1980) va nàixer a Itàlia, però la seua escriptura, que ha contribuït a renovar la literatura infantil, no coneix fronteres. L’any 1970 va ser distingit amb el premi Andersen, el més prestigiós del món.

El llibre tracta de dos bessons idèntics armats amb martells que salven el món. Marco té el martell amb el mànec blanc i Mirko amb el mànec negre. Són martells boomerang. Marco i Mirko han promés a la seua mare no usar els martells si no és com a legítima defensa.

La història que més m’ha agradat és «La banda Lucifer». Aquest llibre m’ha agradat sobretot pels noms com Luciferick, Gordick i Primick. Tracta de que la banda Lucifer, una banda de dimonis que enganya als policies dient-els que van a robar el banc central i roben el nacional; aleshores, Marco i Mirko peguen a Primick i a Gordick perquè tenen molta punteria. A Luciferick no perquè era molt àgil.

El llibre té 94 pàgines i està dividit en capítols, cadascun dels quals conté un o dos dibuixos. Aquestos dibuixos estan en blanc i negre i il·lustren el que conta el text.

El títol indica clarament el que conté l’interior: les aventures de Marco i Mirko.

El llibre es pot considerar com un llibre d’aventures, on en cada capítol es narra una aventura diferent, sense connexió entre elles.

No és un llibre molt llarg i és fàcil de llegir, però alguna de les històries no m’ha agradat molt perquè em va resultar difícil d’entendre. En concret, la història de «La banda de Nemo» en que Marco i Mirko es troben unes caixes al fons de la mar i quan les traue i les obren, van veure que només eren papers. No em va resultar molt interessant. Algú de vosaltres d’ha llegit el llibre i sap explicar-me el sentit d’aquesta història?

Em resulta curiós que els únics nens que ixen en el llibre són ells dos i la resta de personatges són adults.

Pense que Gianni Rodari volia expressar, quan va escriure el llibre, que els xiquets també poden ser herois per poc que s’ho proposen, perquè Marco i Mirko resolen totes les aventures tasques complicades que sempre solen fer els adults. En concret, hi ha aventures a les que lluiten contra dimonis, bussegen a molta profunditat, passen una nit sense dormir per tal d’intentar caçar un fantasma, lluiten contra un lladre per a salvar les seues vides, etc.

He llegit més llibres de Gianni Rodari, com Contes per teléfon, i recomane que us llegiu aquest llibre perquè segueix sent divertit i fàcil de llegir, amb capítols curts d’unes huit pàgines, més o menys, i quan s’acaba cada capítol, tens ganes de començar el següent.

Em sembla que no s’ha fet cap pel·lícula animada sobre aquest llibre, però també crec que seria divertit que hi haguera una.

La paraula amagada és escafandre: casc del bus.

Carles G.