ELS TEMPS MODERNS – MUSEU D’HISTÒRIA DE VALÈNCIA

El museu d’història de València t’invita a descobrir el passat de la ciutat des de dins, introduint-te en la vida dels seus habitants per a conéixer de primera mà els seus quefers i obres.

Aquest museu ha preparat una exposició permanent destinada a centres educatius i altres associacions que narra des d’un punt de vista històric l’evolució patida al llarg del temps de la nostra ciutat. L’exposició està dividida en huit períodes o blocs en els quals hi ha exposats una sèrie d’escenaris i objectes característics de l’època.

El passat dijous 7 d’abril, el col·legi Gençana va visitar l’exposició de “Temps Moderns” que tractava el segle XX a València, a pesar que també vam fer un breu recorregut per la resta d’èpoques.

La visita va ser molt interessant i vam aprendre moltes coses relacionades amb els continguts de l’àrea, ja que aquest trimestre en Ciències Socials estem treballant “el segle XX a Espanya”.

Encara que em va agradar molt aquesta eixida, m’haguera agradat també que hagueren aprofundit més, sobretot el referent al segle XX; com, per exemple, la guerra civil o el franquisme.

Per a acabar, vam fer una gimcana que va estar realment genial.

Visita al IVAM

Nada más volver de las vacaciones de Navidad, el día 11 de enero, realizamos una salida al IVAM (Institut Valencià d’Art Modern).

En dicha salida, fuimos a ver la exposición titulada «Pinazo al carrer» la cual estaba protagonizada por Ignacio Pinazo e incluía una amplia selección de pinturas y dibujos del artista valenciano, muchos de ellos inéditos, así como fotografías tanto hechas por él como de su archivo personal.

En palabras de la propia directora del IVAM, Nuria Enguita, «Pinazo pinta el espacio y el paisaje no como objetos de contemplación sino atendiendo a las intenciones humanas, y con un dinamismo entre cinematográfico y abstracto; además, lo hace con una mirada absolutamente contemporánea»

Visita exposición «Pinazo al carrer»
Visita exposición «Pinazo al carrer»

Tras esto, nos pusimos por parejas y realizamos una actividad en la que el objetivo era dibujarnos unos a otros utilizando la técnica del carboncillo y tratando de dar dinamismo a dichos dibujos. Fue algo complicado pero, finalmente, salieron algunos dibujos muy interesantes.

Posando
Posando

Aquí os dejamos una pequeña muestra de algunos de los dibujos.

Dibujos carboncillo
Dibujos carboncillo

Para acabar ya con la salida, realizamos un taller donde la finalidad era crear unos videos animados o de «animotion» que son videos hechos con la técnica de animación. Es decir, aquella que se utiliza para dar sensación de movimiento a través de imágenes, dibujos o cualquier elemento visual.

A continuación os dejamos un par de ejemplos, esperamos que os gusten tanto como a nosotros nos gustó hacerlo!

EL MUSEU DE LA SEDA

Aquest matí he anat amb la meua família al Museu de la Seda. Ens han explicat com va arribar la seda a València i a tota Europa. Va ser mitjançant dos espies de Constantinoble, perquè l’emperador volia conéixer el secret de la producció de la seda, ja que era un material molt preuat en aquella època.

Els espies es van disfressar de monjos i en el bastó que duien varen amagar els capolls i els cucs de seda. Després ens van explicar el procés per a fer la seda.

Primer s’havia d’anar a buscar els cucs; després, esperar que els cucs fessin el capoll i, una vegada terminat, se fiquen els capolls en aigua bullent per a matar la crisàlide. A continuació, se assequen els capolls i, u a u, es desfà el fil. Un capoll pot arrivar a mesurar de 800 a 1500 metres.  Finalment, es trenen els fils i es fa el fil de la seda tan preuat.

Als valencians els agradava vestir amb colors foscos fins que va arribar Felip V i va introduir els colors i altra forma de vestir. Els colors es treien de pigments naturals.

Carles

ANTONIO LÓPEZ

Antonio López es un pintor espanyol nascut a Tomelloso l’any 1936.

Ahir anàrem a veure la seua exposició al centre cultural Bancaixa. A l’exposició havien pintures a llapis, a l’oli i escultures de bronze.

Moltes de les seues obres semblaven fotografies pel seu realisme. També em van agradar molt els paisatges de les ciutats, molt grans i amb molta precisió.

L’exposició estava marcada amb fletxes per a marcar el camí que havies de seguir per les mesures de la COVID-19.

 

Bitàcola d’Eugenia

Eugenia C.

VALÈNCIA ISLÀMICA

L’altre dia estiguérem passejant pel centre de València i em va sorprendre veure restes arquitectònics de la València islàmica, al igual que passa a Còrdova o a Granada. En el Centre del Carme de Cultura Contemporània trobàrem part d’una estància de la vivenda islàmica i, a més, també varem veure restes de la muralla àrab en la plaça del Tossal.

Sabem que la ciutat islàmica és una societat introvertida i jerarquitzada, on la vida es feia dins de la vivenda.

Jorge visitant restes de la València islàmica

A principis del segle XI, València va passar a ser la capital de la Taifa de València i es va convertir en un gran centre de cultura àrab. No hi havien places ni edificis públics i els únics llocs comuns eren els banys, el soc i la mesquita; però avui no es conserva pràcticament res.

Jorge DLM