THE STORMING OF THE BASTILLE

On Tuesday, July 14th 1789, between 600 and 900 Parisians storm the Bastille.

This event happened in Paris, the capital of France.

The assailants took the Bastille, a medieval fortress protected by a hundred of soldiers.

The reason why they assaulted the Bastille was because the king made the citizens pay a lot of taxes, and they had no money left to eat.

The assault left 98 dead, 60 wounded and 13 mutilated. The event marked the end of the absolute monarchy regimen.

Carles G.

KIRA KADAKU

Cuenta la leyenda que hace 400 años, vivía en Australia la tribu de los Kadaku. Su jefe se llamaba Kor Kadaku, su esposa Mara Kadaku y tenían una hija llamada Kira Kadaku.

Un día, cuando Kira acababa de cumplir los catorce años, su madre cayó enferma. Todos los curanderos, tanto de las tribus vecinas como de la tribu Kadaku, hicieron lo posible, pero no consiguieron curarla.

Por la noche, mientras Kira dormía junto a su madre, se le acercó el curandero más anciano de la tribu llamado Noosa y le dijo:

– La única esperanza para tu madre es traerle el agua de la vida.

Al día siguiente, Kira se puso en marcha a buscar el agua de la vida. Primero se dirigió al bosque Uluru y,  después de caminar horas y horas, sintió hambre. 

Alzó la vista y divisó un koala colgado de un árbol; dirigió su arco hacia él, pero el koala le dijo:

– No me mates, y yo te llevaré a las orillas del río Paramata.

Kira aceptó y viajó en la espalda del koala hasta el río. Al llegar allí, tenía aún más hambre, así que lanzó su caña y pescó un pez. El pez le pidió:

– Suéltame y te llevaré navegando hacia el oeste, hasta el desierto de Nambung.

Kira aceptó, y el pez la llevó al desierto dejándola en un oasis.

La niña estaba desfallecida de hambre, y vio asomarse entre unas rocas a un diablillo espinoso. Lo agarró de la cola y sacó su cuchillo para matarlo, cuando el lagarto le dijo:

– Si no me comes, te diré dónde está el agua de la vida.

Kira lo soltó y el diablillo la guio detrás de unas rocas, donde había una flor cuya sangre era el agua de la vida.

Kira llenó una botella y volvió junto a su madre. Pero llegó demasiado tarde, su madre había fallecido.

Kira se acercó al cadáver y, viendo junto a él al curandero Noosa, le preguntó qué podía hacer. Noosa le contesntó:

– El agua de la vida cura a los vivos, nada puede hacer frente a la muerte.

La niña volvió al bosque Uluru y se perdió. Se sentó en una roca y se puso a llorar. Pero detrás de esa roca vio un caracol que le dijo:

– Sé dónde puedes encontrar el paradero del agua de la muerte, que tiene la capacidad de revivir a los muertos.

Kira siguió al caracol hasta una cueva donde había un cactus cuya sangre era el agua de la muerte. Pero el cactus estaba protegido por una serpiente de tres cabezas.

Kira Kadaku se puso a luchar contra la serpiente en una lucha que duraba días y días sin que ninguna venciera. El caracol, rápidamente, fue a llamar a sus amigos.

El primero en llegar fue el koala que le dio a Kira el agua de la vida sacándola de la bolsa de la muchacha. Eso la hizo más fuerte. Después llegó el diablillo espinoso y de dos bocados arrancó dos cabezas de la serpiente. Por último, llegó el pez, se metió en la garganta de la tercera cabeza y la asfixió.

Kira partió el cactus, sacó el agua de la muerte y la llevó corriendo a su aldea.

Nada más llegar, vio a su madre dentro del ataúd a punto de ser enterrada. Apartó a todos y roció el cadáver con el agua de la muerte. Su madre despertó y Kira fue nombrada jefa de los Kadaku y nadie ha oído hablar de su muerte todavía.

Alejandro A.

 

 

 

EL AMIGO INVISIBLE

El pasado 22 de diciembre en la escuela todos entregamos los libros a nuestros amigos invisibles.

A mi me regaló June el libro Cuentos y leyendas de Japón, ya que era el que más me gustaba. Ese día en mi casa, aprovechando que no tenía nada que hacer, leí cuatro historias que iban más o menos de desgracias, tratos… Pero la historia que más me ha gustado ha sido la de… (*redoble de tambor*)… La mujer de nieve que trataba de una mujer a la que le echaron una maldición y solo se le podía invocar una vez cada X tiempo.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Mateo C.

GENÇANA NEWS

We are going to show you some of the news we have written in the English area during the first term of the year. The news have been created from  traditional tales as Goldilocks or Sleeping Beauty.

GOLDILOCKS BREAKS INTO A HOUSE

A little girl escapes from a thief and hides in a small house.

On 6th of November of 2020, in a little house located in the Blackwood forest, the police found a girl under a table of an unbowed house. After asking her the reason why she was there, she said that it was because she was hunted by a thief.

The girl’s mother was really worried about her daughter because she didn’t appear. Luckily, the police is looking for thief and the little child is back at home with her lovely mother.

Eugenia C.


SLEEPING BEAUTY WAKES UP

England’s princess, Rachel, has woken up from her charm thanks to a knight.

This event took place last Saturday, at 8:00 p.m. She woke up because a good prince named Richard wanted to marry her.

Richard got into the palace by a broken window and kissed her. Now, few days later we know that they are going to get married. The wedding will be celebrated on the 24th of November at London’s church.

Also, yesterday, they have already said that they are really happy to have known each other and they can’t wait for the marvellous day.

Irene C.

NOTÍCIES, NOTÍCIES!

Durant el primer trimestre hem escrit notícies en castellà, valencià i anglés. Aquestes són algunes de les notícies que hem escrit, esperem que vos agraden:

EVACUADA LA TORRE EIFFEL DUES HORES PER UNA ALERTA DE BOMBA

Aquestos dies estan investigant el present individu que ha posat una bomba a la Torre Eiffel.

El dia 4 de juliol de 2019 , des de les 16.30 fins les 18.30h de la tarda, a Paris hi han alertat d’una bomba a la Torre Eiffel i hagueren d’evacuar-la.

No es sap qui ha esta al darrere però si tenen clar quin ha sigut el motiu. Diuen que es per la falta de turisme en altres països i províncies i volien destruir-la causa de tanta gent en Paris, la Torre Eiffel. La policia està investigant el presumpte individu i ha dit “anem a buscar la bomba i a qui la ha posat. Per la protecció de tots, per favor, no eixiu de casa durant dues hores si no és necessari”.

Per fi han descobert on es troba, diuen que “havien entrat sigil·losament i es trobava a la part més alta”. Uns guàrdies asseguren que “hi havia passat coses un poc estranyes aquella nit, però no havien donat importància”.

Han trobat a la persona causant d’aquest rebombori i li van condemnar a presó.

Lila S.


L’ INCENDI ON S’ALLOTJAVEN LES CLASSES DE 5é I 6é DEL COL·LEGI GENÇANA PATEIX UN TERRIBLE INCENDI

L’edifici del port de Borriana va quedar totalment carbonitzat i  destruït després de l’explosió.

El 17 de setembre a les 2:05 del migdia una forta explosió a un alberg del port de Borriana va incendiar i destruir tot l’edifici mentre les classes de 5é i 6é del col·legi Gençana s’allotjaven en ell.

Els supervivents de l’accident, que són en total 50 xiquets, 4 professores i la meitat dels empleats de l’alberg; afirmen que una forta explosió a la cuina “va destruir tot el menjador i va propagar el foc per tota la planta baixa”.

“Després va ser com l’accident de Notre Dame”, va afirmar un xiquet anomenat Alejandro a la premsa, “el sostre es va esfondrar sobre nosaltres, destruint tot el que quedava de la planta baixa”.

Després d’evacuar l’edifici, les professores de les classes, Laura, Irene, Marina i Virginia, van tornar a tots els xiquets a Godella amb les seues famílies.

Diego A.

 

HISTÒRIA DE MARCO I MIRKO

L’autor d’aquest llibre anomenat Marco i Mirko és Gianni Rodari. L’editorial és Bromera i la col·lecció és El micalet galàctic.

Gianni Rodari (1920-1980) va nàixer a Itàlia, però la seua escriptura, que ha contribuït a renovar la literatura infantil, no coneix fronteres. L’any 1970 va ser distingit amb el premi Andersen, el més prestigiós del món.

El llibre tracta de dos bessons idèntics armats amb martells que salven el món. Marco té el martell amb el mànec blanc i Mirko amb el mànec negre. Són martells boomerang. Marco i Mirko han promés a la seua mare no usar els martells si no és com a legítima defensa.

La història que més m’ha agradat és «La banda Lucifer». Aquest llibre m’ha agradat sobretot pels noms com Luciferick, Gordick i Primick. Tracta de que la banda Lucifer, una banda de dimonis que enganya als policies dient-els que van a robar el banc central i roben el nacional; aleshores, Marco i Mirko peguen a Primick i a Gordick perquè tenen molta punteria. A Luciferick no perquè era molt àgil.

El llibre té 94 pàgines i està dividit en capítols, cadascun dels quals conté un o dos dibuixos. Aquestos dibuixos estan en blanc i negre i il·lustren el que conta el text.

El títol indica clarament el que conté l’interior: les aventures de Marco i Mirko.

El llibre es pot considerar com un llibre d’aventures, on en cada capítol es narra una aventura diferent, sense connexió entre elles.

No és un llibre molt llarg i és fàcil de llegir, però alguna de les històries no m’ha agradat molt perquè em va resultar difícil d’entendre. En concret, la història de «La banda de Nemo» en que Marco i Mirko es troben unes caixes al fons de la mar i quan les traue i les obren, van veure que només eren papers. No em va resultar molt interessant. Algú de vosaltres d’ha llegit el llibre i sap explicar-me el sentit d’aquesta història?

Em resulta curiós que els únics nens que ixen en el llibre són ells dos i la resta de personatges són adults.

Pense que Gianni Rodari volia expressar, quan va escriure el llibre, que els xiquets també poden ser herois per poc que s’ho proposen, perquè Marco i Mirko resolen totes les aventures tasques complicades que sempre solen fer els adults. En concret, hi ha aventures a les que lluiten contra dimonis, bussegen a molta profunditat, passen una nit sense dormir per tal d’intentar caçar un fantasma, lluiten contra un lladre per a salvar les seues vides, etc.

He llegit més llibres de Gianni Rodari, com Contes per teléfon, i recomane que us llegiu aquest llibre perquè segueix sent divertit i fàcil de llegir, amb capítols curts d’unes huit pàgines, més o menys, i quan s’acaba cada capítol, tens ganes de començar el següent.

Em sembla que no s’ha fet cap pel·lícula animada sobre aquest llibre, però també crec que seria divertit que hi haguera una.

La paraula amagada és escafandre: casc del bus.

Carles G.

PROTEGE TUS OJOS

Entrada en el bitácora de Diego

Los ojos son órganos muy sensibles, por eso conviene que los protejas y corrijas tu visión con gafas cuando sea necesario.

Procura que no se te irriten o enrojezcan y mantén siempre la distancia e iluminación adecuadas cuando fijes la vista.

Las gafas graduadas sirven para corregir la vista. Si no puedes enfocar bien a cierta distancia, el oculista te indicarà las gafas que debes llevar.

Las gafas de laboratorio cubren los ojos y parte de la cara. Cuando se hace un exprimento con productos tóxicos, hay que proteger los ojos con estas gafas.

Las gafas de sol sirven para protegerte de los rayos de sol más fuertes. Existen unas gafas de sol especiales para la nieve, ya que los rayos de sol son más dañinos reflejados en alguna superficie nevada.

Por último, las gafas de piscina te protegen del cloro, una sustancia química muy irritante que sirve para desinfectar la piscina.

Diego A.

LA MEUA PRIMERA ÒPERA

Fa una setmana, el meu iaio em va donar una sorpresa: tenia dues entrades per anar a l’òpera! Em vaig posar molt contenta i en deu minuts ja estava llista per a eixir.

Vam anar al Palau de l’opera, què és un edifici gegantesc molt impressionant, que ha estat dissenyat per Santiago Calatrava, un arquitecte valencià.

L’òpera es deia “Così fan tutte” de Wolfgang Amadeus Mozart.

M’ha agradat molt però era molt llarga i al final em vaig adormir un poc.

Isabel S.

VALÈNCIA ISLÀMICA

L’altre dia estiguérem passejant pel centre de València i em va sorprendre veure restes arquitectònics de la València islàmica, al igual que passa a Còrdova o a Granada. En el Centre del Carme de Cultura Contemporània trobàrem part d’una estància de la vivenda islàmica i, a més, també varem veure restes de la muralla àrab en la plaça del Tossal.

Sabem que la ciutat islàmica és una societat introvertida i jerarquitzada, on la vida es feia dins de la vivenda.

Jorge visitant restes de la València islàmica

A principis del segle XI, València va passar a ser la capital de la Taifa de València i es va convertir en un gran centre de cultura àrab. No hi havien places ni edificis públics i els únics llocs comuns eren els banys, el soc i la mesquita; però avui no es conserva pràcticament res.

Jorge DLM