Categoría: Ciencias Sociales

El 27 de septiembre vino un arqueólogo llamado Pablo para hacernos una entrada sobre la prehistoria.

Primero, empezó explicándonos que todos éramos primates, es decir, chimpancés y que hace 7 millones de años en África se separó la rama de los simios con la aparición de Lucy. Todos los chimpancés ya no eran iguales pero había una característica que tenían todos en común: los pies (la locomoción bípeda).

En esa época los simios caminaba a 4 patas y eran casi iguales a un chimpancé, estos evolucionaron a los ardipithecus que se podían desplazar a 2 y 4 patas y podían trepar, después de muchos años los ardipithecus evolucionaron y se convirtieron en  australopithecus, estos fueron los primeros en desarrollar las herramientas y el carroñeo, es decir, no cazaban, lo que hacían era esperar a que un animal matara a otro para poder espantarlo y aprovechar sus restos. Utilizaban las herramientas, los útiles, para cortar la piel y usarla de abrigo.

Más tarde, aparecieron los homo Habilis y Erectus, estos eran los primeros humanos, ya podían hacer herramientas mas trabajadas como el bifaz (es una herramienta con forma de gota que usaban para desmembrar al animal), esta herramienta se encontró en 3 continentes diferentes queriendo esto decir que se iban pasando los conocimientos los unos a los otros. Por ultimo, están los neandertales y homo sapiens, estos eran dos tipos de simios diferentes que vivían en la misma época, tenían varias diferencias, una de las más importantes era que los neandertales tenían el cráneo mas alargado que los homo sapiens ya que eran igual de inteligentes pero tenían formas diferentes de pensar, además los neandertales tenían una nariz mas grande y 1 litro mas de capacidad pulmonar.

Nosotros, los humanos, somos homo sapiens sapiens, somos los simios mas avanzados hasta ahora y tenemos un 2-4% de ADN neandertal.

Toda esta explicación se hizo con copias de cráneos, armas prehistóricas creadas por el arqueólogo con piedras y muchas cosas más. Fue muy divertido ya que hemos aprendido mucho y además en algunos momentos nos ha enseñado como hacer las herramientas o fuego.

 

Alicia

El pasado viernes 10 de junio, en el área de Ciencias Sociales, realizamos una salida a les «Corts Valencianes».

Aprendimos muchas cosas nuevas a la par que tuvimos también la oportunidad de ver de cerca otras que nunca antes habíamos podido ver.

¡Fue una salida genial! Os dejamos algunas fotos

Una vez vimos las Cortes, fuimos a hacer una pequeña visita a las Torres de Serrano. ¡Nos encantó!

El dia 9 de març varem anar amb tota la classe al centre de València i varem veure moltes coses: les Torres de Serrans, les Torres de Quart, el Palau de la Generalitat, la Plaça de la Verge, la Plaça Redona, la catedral de València i la llotja.

La llotja de la seda té tres part molt importants: la presó, les habitacions dels reis i la sala de contracció.

El Palau de la Generalitat va tindre un nom ficat per Jaume I: el «Consell General», però ho van canviar al nom de Corts Valencianes.

Les Torres de Serrans es diuen així perquè per ahí entraven els que venien de la serra. Volien donar por amb eixa porta als àrabs. Vivien tres grups de persones: els cristians, els àrabs i els jueus. Hi havia una fossa que si algú queia es moria perquè, a banda de no saber nadar, s’amuntonaven tots els desperdicis de la ciutat.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Vam aprendre moltes coses i va ser una ruta molt interessant on ens van contar moltes anècdotes i històries que mai no havíem escoltat.

Sandra

Al llarg del primer trimestre en l’àrea de Ciències Socials hem treballat L’Edat Mitjana.

Per tal de portar-ho a terme, varem llegir, analitzar i escriure sobre la temàtica. Així mateix, vam veure documentals,  vídeos i realitzàrem diverses activitats.

En primer lloc, en l’apartat de geografia vàrem estudiar aspectes com els paral·lels i meridians que trobem al planisferi, i a més, amb els atles de Geografia varem treballar els climes d’Europa.

D’altra banda, vàrem treballar les diferències i similituds entre les ciutats de l’edat Mitjana, la ciutat islàmica i la ciutat medieval i vam fer croquis i dibuixos sobre elles.

També, vam estudiar la classificació de fonts, segons el seu origen, forma i contingut. I finalment, varem treballar al voltant de la societat estamental de l’Antic Règim, on varem conèixer les característiques més importants d’aquesta divisió de la societat.

EDAT MITJANA 

L’Edat Mitjana, període que comença amb la caiguda de l’Imperi Romà en el 476 d.c. i finalitza amb el descobriment d’Amèrica en el 1492.

La societat estava dividida en estaments:

 D’una banda, estaven els privilegiats, on es trobava la noblesa i l’església i per damunt de tots estava el rei, el qual tenia el poder absolut i controlava les terres dels demés. D’altra banda estaven els no privilegiats, on trobàvem als camperols, esclaus, artesans i la resta de ciutadans.

 També existien més persones en aquesta societat, estaven els clèrigs i els laics. Els clèrigs eren els que havien consagrat la seua vida a Déu i els laics eren els que, sense deixar de ser bons cristians, tenien un vida més independent de l’església i tenien un ofici i una família.

A més , la ciutat d’aquella època, era una ciutat medieval, la qual es caracteritzava per estar situada en llocs inexpugnables dificultant així l’accés o la invasió als enemics. Els seus carrers eres irregulars i sinuosos. La disposició d’aquestes situats era que al centre estava ubicat la catedral o temple, i albergava edificis com l’ajuntament o casa del Gremis.

 Diego Á.

Durant l’Edat Mitjana, del segle X al XIII, es va desenvolupar el primer estil internacional, és a dir, que es va estendre per tot el continent europeu: el Romànic. Va estar present, sobretot, a les esglésies.

La societat de l’Edat Mitjana estava dividida en privilegiats i no privilegiats. Els privilegiats eren el rei, que tenia tot el poder; els senyors feudals; l’Església i els cavallers. Els no privilegiats es dividien en ciutadans i camperols. Els ciutadans treballaven a la ciutat i els camperols treballaven al camp. També estaven els clergues, que eren els que havien consagrat la seua vida a Deu.

Carles G.