OBRA DE TEATRE «EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR»
ACTE I
(S’obri el teló cap als dos costats)
Escena I
(Es veu l’interior d’una habitació luxosament decorada. El llit té cortines; hi ha un gran vestidor amb roba molt cara. També hi ha un espill molt gran en el que pot estar reflectida la persona de cap a peus. El rei s’està provant els vestits i, durant tota l’estona, s’està observant a l’espill. S’escolta com algú crida a la porta)
Emperador: (Sense deixar d’observar-se a l’espill) Passa Primer Ministre!
Escena II
(El ministre passa a l’habitació)
1r Ministre: Sols volia…
Emperador: (Interrompent) Com em queda el vestit? (Ensenyant el vestit) Molt gran? O estret?
1r Ministre: Molt bé majestat, volia dir-li que…
Emperador: (Interrompent novament) I…aquest? Millor? (Provant-se altre)
1r Ministre: Molt bé senyor, ara parlaré jo, oi? Han vingut dos forasters amb fama de ser bons modistes i volen proposar-li un vestit nou ,inspirador i ricament adornat que sols podran veure els intel·ligents (L’emperador no fa cas i segueix canviant-se)
Emperador: Diga’ls que passen al taller, en uns minuts estaré preparat.
1r Ministre: Val, allí estaran esperant-li (eixint per la porta)
Escena III
QUADRE I (Estan en un taller amb teixidors, molts estants amb llana, fils de colors, agulles i teles de molts tipus) (Estan esperant els forasters)
Emperador: (Entrant seguit de dos o tres ministres) Què voleu forasters? Estic molt ocupat amb assumptes reials, no tinc temps així que doneu-vos presa.
Foraster I: Estimat i respectat emperador (fent-li molts complits) volem proposar-li un nou vestit, aquest serà grandiós amb joies i fil d’or, que serà l’enveja de tots els reis.
Foraster II: Si ens dones els materials, el tindràs acabat per a la propera setmana.
Emperador: Jo vos proporcionaré tot, però haureu de tindre’l per a dins d’una setmana, d’acord? (Estenent la mà)
Foraster I i II: Tracte fet (Donant la mà)
Emperador: Ministre Primer, comunica a tots els ciutadans que convoque una festa amb la meva carrossa on em posaré el meu nou vestit.
1r Ministre: (Assente amb el cap)
ACTE II
Escena IV
(Entra apressuradament el Rei per la porta central com si estiguera nerviós)
QUADRE II
Emperador: Sí, i un quilo més d’or i cinquanta robins amb plomes d’ocell (Segueix estant nerviós i assegut al seu tro)
1r Ministre: Vols alguna cosa més senyor? (Fent una reverència exagerada)
Emperador: No, ja pots retirar-te.
(El ministre es va de l’escenari)
Emperador: Espera! Sí que vuic una cosa, passa per el taller i mira com va el vestit.
Escena V
(Entra el Ministre)
QUADRE III (Estan al taller, com es descriu al QUADRE I)
1r Ministre: Cavallers, què feu?
Foraster I: El vestit, és clar, no veus aquestes precioses costures? (ensenyant algo invisible)
1r Ministre: Vinc de part de sa majestat i sí, és molt bonic el vestit nou, vaig a comunicar-lo a l’emperador (els forasters fan que tixen, però és invisible, i el ministre posa cara de poca confiança).
QUADRE IV (Està a la sala gran del palau i tota la cort està ansiosa per veure què ha vist el primer ministre)
1r Ministre: El vestit està quasi terminat, aquesta vesprada vindran els dos forasters.
Cortesans: (Tots a una veu) Oooh!
1r Ministre: A més, és d’un teixit meravellós i es nota que és molt treballat.
Emperador: Espere que així siga.
(Es tanca el teló i es fa un descans curt, mentrestant es posa la decoració)
QUADRE V (Està el Rei assegut i entren els murris quan sonen les trompetes)
Soldat I: Majestat, els forasters han arribat amb el vestit.
Foraster I i II: Majestat (fan una reverència sempre aguantant amb una mà la peça màgica)
(L’emperador assente)
Foraster I: Aquesta és la peça, sols els intel·ligents poden veure-la. A que és bonica?
Emperador: Sí, (fa dos palmades) s’acosten dos dones i un home) veniu, ajudeu-me a vestir-me en l’habitació.
(Se’n van d’escena els quatre)
Escena VII
Dona de la cort: No sé vosaltres, però jo no veig res de res.
2n Ministre: Jo sí que ho veig perquè sóc intel·ligentíssim.
(Es fa un silenci incòmode)
Dona de la cort: Dona el mateix, el rei està convençut de que és la peça més meravellosa del món i ningú el fa entrar en raó.
Velleta de la cort: Doncs farà el ridícul!
Dona de la cort: Així aprendrà.
Escena VIII
(Entra l’emperador) (Està nuet, en roba interior) (Comencen a murmurar tots els presents) (L’emperador està orgullós del seu vestit)
2n Ministre: Oh Rei! El més majestuós de tots. Tens postes les vestidures més boniques i luxoses del món!
Emperador: Gràcies, gràcies, gràcies, Segon Ministre, tu ets un dels homes més intel·ligents. Ets capaç de veure la bellesa del vestit.
(Tot el món deixa de parlar i mentre el rei passa fan reverències)
Dona I: Senyor.
Dona II: Senyor.
Xiqueta: (Cridant) Mare, el rei està despullat!
Tot el món comença a riure’s excepte el Segon Ministre i el Rei que segueix caminant molt seriós)
(Es tanca el teló).
Sofía Chávez Ferri