CENTRO EDUCATIVO GENÇANA. Colegio en Godella, Valencia.
On Friday 11th of December, we went to the beach to record a poem about a pirate ship. The name of the poem was «La canción del pirata» written by José de Espronceda.
Once we arrived to the beach, a small group started to shoot the video, then we played with the sand while the teachers and the video-makers were thinking about the following ideas.
Finally, we went up in a giant spider-web made of ropes were we recited the poem.
We had a great day!
Arayik
This year we have made a short musical concert in the garden due to the special situation in which we find ourselves.
First, we sang the song of Two Birds, which is a Catalan Christmas Carol that tells the joy of nature on the day of the child Jesus was born. Eugenia introduced the song with a violin solo and we sang it two voices.
Secondly, we sang Songs of Joan Manuel Serrat included in his album entitled «Dedicated to Antonio Machado» recorded in 1969. The lyrics of this song include verses by Machado from his poetry collection Campo de Castilla alternated with others written by Serrat.
Diego F.
L’autor d’aquest llibre anomenat Marco i Mirko és Gianni Rodari. L’editorial és Bromera i la col·lecció és El micalet galàctic.
Gianni Rodari (1920-1980) va nàixer a Itàlia, però la seua escriptura, que ha contribuït a renovar la literatura infantil, no coneix fronteres. L’any 1970 va ser distingit amb el premi Andersen, el més prestigiós del món.
El llibre tracta de dos bessons idèntics armats amb martells que salven el món. Marco té el martell amb el mànec blanc i Mirko amb el mànec negre. Són martells boomerang. Marco i Mirko han promés a la seua mare no usar els martells si no és com a legítima defensa.
La història que més m’ha agradat és «La banda Lucifer». Aquest llibre m’ha agradat sobretot pels noms com Luciferick, Gordick i Primick. Tracta de que la banda Lucifer, una banda de dimonis que enganya als policies dient-els que van a robar el banc central i roben el nacional; aleshores, Marco i Mirko peguen a Primick i a Gordick perquè tenen molta punteria. A Luciferick no perquè era molt àgil.
El llibre té 94 pàgines i està dividit en capítols, cadascun dels quals conté un o dos dibuixos. Aquestos dibuixos estan en blanc i negre i il·lustren el que conta el text.
El títol indica clarament el que conté l’interior: les aventures de Marco i Mirko.
El llibre es pot considerar com un llibre d’aventures, on en cada capítol es narra una aventura diferent, sense connexió entre elles.
No és un llibre molt llarg i és fàcil de llegir, però alguna de les històries no m’ha agradat molt perquè em va resultar difícil d’entendre. En concret, la història de «La banda de Nemo» en que Marco i Mirko es troben unes caixes al fons de la mar i quan les traue i les obren, van veure que només eren papers. No em va resultar molt interessant. Algú de vosaltres d’ha llegit el llibre i sap explicar-me el sentit d’aquesta història?
Em resulta curiós que els únics nens que ixen en el llibre són ells dos i la resta de personatges són adults.
Pense que Gianni Rodari volia expressar, quan va escriure el llibre, que els xiquets també poden ser herois per poc que s’ho proposen, perquè Marco i Mirko resolen totes les aventures tasques complicades que sempre solen fer els adults. En concret, hi ha aventures a les que lluiten contra dimonis, bussegen a molta profunditat, passen una nit sense dormir per tal d’intentar caçar un fantasma, lluiten contra un lladre per a salvar les seues vides, etc.
He llegit més llibres de Gianni Rodari, com Contes per teléfon, i recomane que us llegiu aquest llibre perquè segueix sent divertit i fàcil de llegir, amb capítols curts d’unes huit pàgines, més o menys, i quan s’acaba cada capítol, tens ganes de començar el següent.
Em sembla que no s’ha fet cap pel·lícula animada sobre aquest llibre, però també crec que seria divertit que hi haguera una.
La paraula amagada és escafandre: casc del bus.
Carles G.
El otro día fuimos a una exposición llamada “Prohibido fijar carteles REA”, una exposición de diversos carteles entre los que reconocí algunos de carnavales literarios pasados.
Uno de los que más me gustó y sorprendió fue uno que hicieron del día de la mujer.
En esta exposición han participado muchos autores ilustradores y está situada en el Centro del Carmen de Cultura Contemporánea.
Yo recomiendo esta exposición ya que hay muchos carteles y todos son muy bonitos.
Otro de los que más me gustó fue uno que hicieron para la campaña “València neta” en el que ponía “Al fem, la cara al fem”. Era muy irónico y estaba dibujado muy gracioso.
Sofía C.
Hace unos días, nuestra compañera Isabel nos contó en la clase de ciencias naturales la biografía de su tatarabuelo. ¡Es sorprendente! Aquí os la compartimos:
Eduardo Boscà Casanoves nació en Valencia en 1843. Desde muy joven empezó a interesarse por las ciencias naturales, la enseñanza y los viajes.
Estudió Medicina en Valencia y después hizo el doctorado en Historia Natural en Madrid. Con estos estudios empezó a interesarse por la teoría de la evolución y esto le convirtió en un darwinista muy entusiasta. Además, estaba convencido de que la educación a toda la sociedad mejoraría nuestra especie, por lo que dedicó gran parte de su tiempo a la enseñanza y la divulgación científica.
También fue uno de los primeros feministas, pues en esa época había personas que pensaban que las mujeres eran más débiles y menos inteligentes; pero él afirmaba que si se las educaba correctamente, eran tan inteligentes como los hombres. En este sentido, dio clases en distintos institutos como profesor de ciencias naturales, fue catedrático de Historia Natural en la Universidad de Valencia, y fundó la Institución para la Enseñanza para la Mujer.
Además de la enseñanza, dedicó mucho tiempo de su vida a la investigación. Describió nuevas especies de reptiles que catalogó y describió, como el sapo partero y la víbora hocicuda. Él y sus compañeros tenían la costumbre de bautizar las especies con el nombre del amigo, así el Tritón Boscai lo describió su compañero Lataste, y la Vipera Latastei la describió Boscà.
Después le comenzaron a interesar las plantas, en concreto los hongos. Años después le nombraron director del Jardín Botánico de Valencia, lo que le permitió tener mayor conocimiento sobre todas las plantas.
Finalmente, le comenzaron a interesar los fósiles y le encargaron crear el Museo Paleontológico, financiado por Rodrigo Botet. La idea de diseñar el museo le despertó grandes ganas de viajar, y para ello recorrió los museos paleontológicos más importantes del mundo como el de Londres, París, Argentina o Japón.
En 1909 organizó el único homenaje en España al centenario de Darwin en la facultad de Medicina, junto con el decano; y acudió Miguel de Unamuno. Fue un evento que creó mucha controversia.
Murió en Valencia en 1924. Años después reconocieron sus aportes y pusieron su nombre a una calle que está junto al río, a la altura de Gulliver.
Isabel S.
Los ojos son órganos muy sensibles, por eso conviene que los protejas y corrijas tu visión con gafas cuando sea necesario.
Procura que no se te irriten o enrojezcan y mantén siempre la distancia e iluminación adecuadas cuando fijes la vista.
Las gafas graduadas sirven para corregir la vista. Si no puedes enfocar bien a cierta distancia, el oculista te indicarà las gafas que debes llevar.
Las gafas de laboratorio cubren los ojos y parte de la cara. Cuando se hace un exprimento con productos tóxicos, hay que proteger los ojos con estas gafas.
Las gafas de sol sirven para protegerte de los rayos de sol más fuertes. Existen unas gafas de sol especiales para la nieve, ya que los rayos de sol son más dañinos reflejados en alguna superficie nevada.
Por último, las gafas de piscina te protegen del cloro, una sustancia química muy irritante que sirve para desinfectar la piscina.
Diego A.
Al llarg del primer trimestre en l’àrea de Ciències Socials hem treballat L’Edat Mitjana.
Per tal de portar-ho a terme, varem llegir, analitzar i escriure sobre la temàtica. Així mateix, vam veure documentals, vídeos i realitzàrem diverses activitats.
En primer lloc, en l’apartat de geografia vàrem estudiar aspectes com els paral·lels i meridians que trobem al planisferi, i a més, amb els atles de Geografia varem treballar els climes d’Europa.
D’altra banda, vàrem treballar les diferències i similituds entre les ciutats de l’edat Mitjana, la ciutat islàmica i la ciutat medieval i vam fer croquis i dibuixos sobre elles.
També, vam estudiar la classificació de fonts, segons el seu origen, forma i contingut. I finalment, varem treballar al voltant de la societat estamental de l’Antic Règim, on varem conèixer les característiques més importants d’aquesta divisió de la societat.
EDAT MITJANA
L’Edat Mitjana, període que comença amb la caiguda de l’Imperi Romà en el 476 d.c. i finalitza amb el descobriment d’Amèrica en el 1492.
La societat estava dividida en estaments:
D’una banda, estaven els privilegiats, on es trobava la noblesa i l’església i per damunt de tots estava el rei, el qual tenia el poder absolut i controlava les terres dels demés. D’altra banda estaven els no privilegiats, on trobàvem als camperols, esclaus, artesans i la resta de ciutadans.
També existien més persones en aquesta societat, estaven els clèrigs i els laics. Els clèrigs eren els que havien consagrat la seua vida a Déu i els laics eren els que, sense deixar de ser bons cristians, tenien un vida més independent de l’església i tenien un ofici i una família.
A més , la ciutat d’aquella època, era una ciutat medieval, la qual es caracteritzava per estar situada en llocs inexpugnables dificultant així l’accés o la invasió als enemics. Els seus carrers eres irregulars i sinuosos. La disposició d’aquestes situats era que al centre estava ubicat la catedral o temple, i albergava edificis com l’ajuntament o casa del Gremis.
Diego Á.
Durant l’Edat Mitjana, del segle X al XIII, es va desenvolupar el primer estil internacional, és a dir, que es va estendre per tot el continent europeu: el Romànic. Va estar present, sobretot, a les esglésies.
La societat de l’Edat Mitjana estava dividida en privilegiats i no privilegiats. Els privilegiats eren el rei, que tenia tot el poder; els senyors feudals; l’Església i els cavallers. Els no privilegiats es dividien en ciutadans i camperols. Els ciutadans treballaven a la ciutat i els camperols treballaven al camp. També estaven els clergues, que eren els que havien consagrat la seua vida a Deu.
Carles G.
Antonio López es un pintor espanyol nascut a Tomelloso l’any 1936.
Ahir anàrem a veure la seua exposició al centre cultural Bancaixa. A l’exposició havien pintures a llapis, a l’oli i escultures de bronze.
Moltes de les seues obres semblaven fotografies pel seu realisme. També em van agradar molt els paisatges de les ciutats, molt grans i amb molta precisió.
L’exposició estava marcada amb fletxes per a marcar el camí que havies de seguir per les mesures de la COVID-19.
Eugenia C.
Aquí podéis escuchar la versión musicada de «La canción del pirata» de José de Espronceda realizada por la alumna de nuestra clase Sofía Chávez junto con su padre Andrés: